Una pregunta s’ha repetit en totes les rutes de La BCN Calenta i Canalla : '-on són les marques?' o '- allò que marcaven les putes?' o, '- sí noia, aquells forats del terra...' i sempre a prop de la rambla Santa Mònica
Aquestes són les marques de les dones que es guanyaven la vida amb l’ofici més antic del món (hi ha qui diu que l'ofici més vell, en tot cas, és el de 'client') cridant l’atenció dels homes fent repicar els seu talons, nit rere nit, des dels anys quaranta fins als noranta del segle passat. Aquest gest quotidià s’ha convertit en una marca de la història recent de la ciutat.
L’espai el van compartir molts anys el restaurant Amaya, a la planta baixa, i les pensions barates, a les plantes superiors, on anaven les prostitutes amb els seus clients. Amb el temps, les pensions van tancar i el propietari de l'Amaya va quedar-se el pis superior com a magatzem, com va dir ell en una entrevista: 'donde antes había jamonas, ahora hay jamones'.
A dia d’avui és tot un misteri el que passarà amb aquestes marques; des de fa uns mesos una gran lona cobreix tota la façana per les obres de restauració de l'edifici; l’entrada on són les marques resta tapada i, fins que no acabin, no se sabrà si s’ha decidit mantenir aquesta part de la nostra història o l'esborraran (destruiran?), com tants altres llocs del barri.
Amb aquest post he volgut començar el bloc, perquè la ruta va néixer a rel d’algunes coses com aquesta que explicava a la ruta BCN & Pepe Carvalho, que aquest mes de maig és farà el dia vuit de maig al mati, i que em va despertar l’interès per descobrir més d’aquesta Barcelona canalla.
Aquestes són les marques de les dones que es guanyaven la vida amb l’ofici més antic del món (hi ha qui diu que l'ofici més vell, en tot cas, és el de 'client') cridant l’atenció dels homes fent repicar els seu talons, nit rere nit, des dels anys quaranta fins als noranta del segle passat. Aquest gest quotidià s’ha convertit en una marca de la història recent de la ciutat.L’espai el van compartir molts anys el restaurant Amaya, a la planta baixa, i les pensions barates, a les plantes superiors, on anaven les prostitutes amb els seus clients. Amb el temps, les pensions van tancar i el propietari de l'Amaya va quedar-se el pis superior com a magatzem, com va dir ell en una entrevista: 'donde antes había jamonas, ahora hay jamones'.
A dia d’avui és tot un misteri el que passarà amb aquestes marques; des de fa uns mesos una gran lona cobreix tota la façana per les obres de restauració de l'edifici; l’entrada on són les marques resta tapada i, fins que no acabin, no se sabrà si s’ha decidit mantenir aquesta part de la nostra història o l'esborraran (destruiran?), com tants altres llocs del barri.
Amb aquest post he volgut començar el bloc, perquè la ruta va néixer a rel d’algunes coses com aquesta que explicava a la ruta BCN & Pepe Carvalho, que aquest mes de maig és farà el dia vuit de maig al mati, i que em va despertar l’interès per descobrir més d’aquesta Barcelona canalla.
